L'edat mitjana, vers el segle lll el món romà entrà en crisis i les vil·les.

Al sí de la família pagesa medieval, homes i dones.

L'edat mitjana fou el període més fosc de la història.

Així,es va donar el sorgiment de la vida urbana a l'edat mitjana.

Els pagesos s'organitzaven així.

Veiem les festes tradicionals de la pagesia.

Veiem un pagès segant el camp.

Interior d'un castell.

COM VIVIEN ELS NOBLES:

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora.
El senyor feudal vivia amb la seva família i els seus servents.
Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.

Els primers castells, castells de mota i pati, eren construccions de fusta envoltades d'una palisada. La mota era la part més alta, on vivien el propietari, la seva família i els seus soldats. El pati era el lloc on es protegien les gents dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcció. Posteriorment es van ampliat i construït de nous amb grans blocs de pedra.

La gent que vivia al camp, la gran majoria de la població,  ho feien en construccions molt diferents als castells.Les cases tenien una estructura semblant a una cabana que estava feta amb troncs i branques d'arbres. Les parets de les cases eren murs de pedres poc treballades. Les cases es construïen al peu d'una roca que feia de paret de fons. En aquestes construccions vivia la família i també s'utilitzaven per guardar el bestiar. A prop hi havia generalment un rierol o una font. El prat o els camps de conreu envoltaven la casa. Podien tenir un  corral i un petit hort que servien per cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació.a caça enfortia el cos del guerrer i la lírica exercitava la bella expressió, la cultura i les bones maneres necessàries al cortesà. És per això que la lírica i la caça formaven part, no ja del lleure del noble sinó pròpiament de l’educació del jove a la cort i així van esdevenir un senyal de llinatge. L'actitud dels nobles, respecte als pagesos era una actitud no desitjada per als pagesos,els nobles els tractaven com si fossin esclaus de les seves terres i demanaven la majoria de aliments que conreaven, ja sigui blat,enciams etc...Els pagesos ja que tenien que donar la major part de mercancia de les seves terres, ells es quedaren amb una miseria pero no podien fer res perque eren pagesos i els altres eren nobles i tenien mes privilegis.

                        Al CAMP:

  

         Com vivien els pagesos:

     

       -El menjar:

Hi havia molt poc menjar. Els pagesos menjaven principalment pa, algunes verdures i molt poca carn. La carn era i sobretot ocells o altres peces petites que caçaven. Així sempre tenien molta por de passar gana, sobre tot si la collita era escassa.

      

      -Les feines del camp:

Cultivaven,verdures,hortalisses.

      -La vivenda:

Les cases dels pagesos eren semblants a les de l'Edat Antiga.Eren cases senzilles i no gaire grans, ja que en una sola habitació feien vida totes les persones de la família i els seus animals domèstics. Les parets eren fetes de pedra i fusta o fang, i el sostre solia estar fet de palla, encara que també es feien amb teules.

               -Les festes:

La Festa de la Llana té l'objectiu de fer reviure la vida dels pastors i alhora els seus oficis: des d'esquiladors que esquilen xais fins a filadores que carden la llana i la filen amb les filoses passant pel matalasser que pica la llana per netejar-la i fer-la esponjosa.

              

              - Les càrregues senyorials:

La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II,que va tenir una especial intensitat a Osona,al Bages i al Vallès Oriental.Els pagesos catalans demanaven la desaparició de l'allotjament de les tropes i l'alleugeriment de les càrregues senyorials.

         

COM VIVIEN ELS ECLESIASTICS: Els monestirs, l'Ordre de Sant Benet, el menjar i les feines dels monjos.


Durant els segles IV a IX, els monestirs van estendre’s per tot Europa. Integrants del clergat regular, aquests monestirs el formaven les persones que es retiraven de la vida mundana i vivien en comunitats (d’homes o de dones) sota unes regles estrictes, és a dir, organitzats a través dels ordes religiosos. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins).
Al segle VI, l’encarregat d’organitzar els primers monestirs medievals va ser Sant Benet de Núrsia després de fundar l’ordre benedictina al monestir de Montecassino.  Els benedictins van ser l’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat mitjana i es van estendre per tota Europa. Les regles que Sant Benet va imposar als seus monjos van servir de model per als nombrosos monestirs que, a partir d’aleshores, es van fundar per tota Europa. D’aquesta manera, la famosa regla benedictina, fonamentada en la pobresa, la castedat, l’obediència, l’oració i el treball (ora et labora), seria la guia espiritual de tots els monjos europeus posteriors.

La vida dins dels murs d'un monestir es pot mantindre econòmicament de diverses formes: per mitjà de la fabricació i venda de béns, ben sovint productes agrícoles, com ara formatge, vi, cervesa, licors, gelees i, per donacions o almoines; lloguers o per ingressos derivats d'inversions, i per Fons d'altres organitzacions religioses que tradicionalment recolzen als monestirs. No obstant això, els monestirs catòlics s'han actualitzat i adaptat a la societat moderna, oferint servicis de computació, comptabilitat, gestió, així com l'administració d'hospitals, a més de disposar d'escoles, col·legis i universitats.