COM VIVIEN ELS ECLESIASTICS: Els monestirs, l'Ordre de Sant Benet, el menjar i les feines dels monjos.


Durant els segles IV a IX, els monestirs van estendre’s per tot Europa. Integrants del clergat regular, aquests monestirs el formaven les persones que es retiraven de la vida mundana i vivien en comunitats (d’homes o de dones) sota unes regles estrictes, és a dir, organitzats a través dels ordes religiosos. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins).
Al segle VI, l’encarregat d’organitzar els primers monestirs medievals va ser Sant Benet de Núrsia després de fundar l’ordre benedictina al monestir de Montecassino.  Els benedictins van ser l’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat mitjana i es van estendre per tota Europa. Les regles que Sant Benet va imposar als seus monjos van servir de model per als nombrosos monestirs que, a partir d’aleshores, es van fundar per tota Europa. D’aquesta manera, la famosa regla benedictina, fonamentada en la pobresa, la castedat, l’obediència, l’oració i el treball (ora et labora), seria la guia espiritual de tots els monjos europeus posteriors.

La vida dins dels murs d'un monestir es pot mantindre econòmicament de diverses formes: per mitjà de la fabricació i venda de béns, ben sovint productes agrícoles, com ara formatge, vi, cervesa, licors, gelees i, per donacions o almoines; lloguers o per ingressos derivats d'inversions, i per Fons d'altres organitzacions religioses que tradicionalment recolzen als monestirs. No obstant això, els monestirs catòlics s'han actualitzat i adaptat a la societat moderna, oferint servicis de computació, comptabilitat, gestió, així com l'administració d'hospitals, a més de disposar d'escoles, col·legis i universitats.